Tota la meua vida respirant música i danses
Em dic Isabel Martí i Chulià i vaig nàixer a Xàtiva. Des de ben menuda, a casa respirava música i danses, i amb només huit anys ja ballava a l’Escola de Danses de Xàtiva amb el mestre Sebastià Garrido. Aquella experiència em va marcar, i de seguida vaig començar a ensenyar també als més menuts les danses infantils.
Una vida dedicada a la dansa tradicional a la Marina Alta i més enllà
Amb el temps, la vida em va portar a la Marina Alta. Des de 1986 treballe i forme part del Grup de danses Portitxol de Xàbia i el Grup de danses de Pedreguer; després vindrien el Font Santa de Teulada i el Morro Falquí del Poble Nou de Benitatxell, a més dels pobles d’ Ondara, Xaló, Calp, Dénia, Benidorm, Castell de Castells, Beniarbeig, Jesús Pobre, el Verger, la Xara i fins i tot a Barcelona o Mallorca!
En tots ells he tingut la sort d’ensenyar, aprendre i créixer com a membre, mestra i directora artística, i encara continue compartint esta passió amb la gent del poble i amb les noves generacions.
Recuperant danses i rituals perquè no es perden en el temps
Un dels reptes que més m’ha il·lusionat al llarg dels anys ha sigut recuperar danses i rituals que estaven a punt de perdre’s. A Xàbia, Teulada, Pedreguer o Benitatxell hem tornat a omplir els carrers amb balls que feia dècades que no es veien, i he contribuït també a reviure danses rituals com el Ball de Vetes i la Dansa de les Pastoretes de Xàbia.
Una vida dedicada a l'estudi i difusió de la indumentària tradicional valenciana
Alhora, la indumentària tradicional ha sigut una altra de les meues grans passions. El 1994 vaig reunir més de 300 peces originals dels segles XVIII i XIX per a una exposició a Xàbia, i des d’aleshores no he deixat d’estudiar i divulgar el vestit valencià a través de xarrades, conferències i publicacions. El 2005 vaig elaborar el protocol per a la indumentària de les festes de Teulada i, més recentment, el 2024 vaig investigar l’evolució del vestit en 75 anys de les Fogueres de Xàbia, un treball que es va mostrar en desfilada i en l’exposició del 75 aniversari.
El major premi: veure la dansa i la tradició renàixer en les noves generacions
Al llarg del camí he tingut la sort de rebre reconeixements com el Premi d’Honor Vila de Pedreguer al mèrit cultural (2004), el Premi 9 d’Octubre als Valors Cívics de Xàbia (2019) o el Premi Forcat (2024). Però, més que els premis, el que realment em fa feliç és veure com la gent torna a ballar al carrer i com els més joves descobreixen que aquestes tradicions també són seues.
