Tornar

Noms emprats en la indimentària valenciana

Agulla travessera.

Constava de dues peces una tubular o cilíndrica i l'altra punxó o canó que acoblava dins. Era part fonamental per a la realització del pentinat, i suport sobre el qual es treballava tot ell. Tenia en els extrems una bola o botó adornat amb perles, espillets o pedres de color...

Arracades

Eren unes peces d'adornament de l'orella i la cara, que penjaven des del lòbul, fins al coll. Es podien reconéixer diferents estils com els següents: barquets, balconets, polques, raïms, candados, làmpara, de la verge.

Barret

Per cobrir el cap a l'hivern i en cerimònies, l'home utilitzava barrets de diferents tipus. El cossiol - de copa alta; la rodina - de copa baixa i ala ampla i doblada; el catite - de copa baixa i ala estreta; la montera - amb casquet rodó i ala doblada; la barretina - amb forma cilíndrica ajustada al cap i doblada de costat.

Brial

Faldes interiors o sinagües, anaven directament damunt de la camisa, en ocasions es col·locaven dos o tres sobreposades. Es confeccionaven en llenç o fil i més recentment amb batista o cotons fins. Anaven adornades amb bastes, brodats i randes. La seua amplària era aproximadament de quatre metres o més en la cintura, i alguns d'ells portaven un volant en la part baixa

Calçat

Era generalitzat l'ús de l'espardenya d'espart, pita o cànem. Cordada al turmell mitjançant una veta anomenada ramalet. Eren de careta curta o llarga. Les sabates utilitzades de manera més comuna eren de sola plana de cuir i la resta de pell, generalment negra, així i tot hi havien altres models com els escarpins, les de tacó de garrutxa…

Calces

Peça tubular de punt de calça, que cobria la cama des del genoll fins el turmell o la punta del peu. Estaven fetes de cotó o llana i de diferents colors, ratllades, calades o llises. Les anomenades de traveta eren les que permetien tenir el peu a l'aire i se subjectaven a la planta del peu mitjançant una traveta o tira de punt.

Calçó curt

Era una peça d'indumentària masculina. Cobria des de la cintura fins a un poc més avall del genoll. Estaven confeccionats amb tot tipus de teles, seda, vellut o pana llisa. Portava una trinxa a la cintura i anava cordat amb botons al davant i amb un cordó o cinta cordada a la part posterior.

Calçotet

Peça de roba interior masculina que precedix als actuals calçotets. La seua utilitat és la de protegir el cos del tacte bast del calçó exterior. Està confeccionat en tela de lli o de cotó i és igual de llarg que el calçó exterior. De color blanc.

Camisa d'home

Peça de roba interior masculina que anava en contacte directe amb el cos. S'utilitzava tant per a vestir com per a dormir, i també com a única peça de roba en les tasques agricoles, en temporades d'estiu. Estaven fetes, amb cotó o lli. De línies rectes en la seua confecció. Unes gaies afegides, donaven forma a la màniga i moviment al cos.

Camisa de dona

Era una peça de roba interior d'ús obligatori que contactava directament amb el cos. S'utilitzava de dia i de nit de manera que era camisa i camisó. Confeccionada amb fil o llenç el cos i amb batista o tela fina les mànigues. Tenia forma piramidal proporcionada per una gaia en forma triangular allargada i estreta en la part alta (baix del braç) i ampla en la seua part baixa (en la vora), que donava amplitud. En el coll solien portar randes d'encaix o volant de la mateixa tela de la que estava elaborada.

Còfia

És una mena de xarxa feta de punt o de tela, seda o cotó i rematada amb una tira d'arboços que te com a finalitat cobrir el cap i arreplegar els cabells llargs de l'home.

Davantal

Peça de roba exterior utilitzada per a protegir la roba durant les tasques domèstiques, i en altres ocasions era per a ornamentar vestits de festa. De grandàries i formes diferents, quadrats, rectangulars, ovalats i adornats amb randes, galons i brodats. De colors variats i quasi mai a joc amb el mocador de coll. Els teixits emprats solien ser, fil, seda o cotó fi.

Faixa

Peça d‘ús diari que amarra el calçó a la cintura i malucs subjectant-lo fortament. Estava feta amb seda, llana, o cotó, podien ser llises o ratllades, tenien una amplària d'uns 25 ó 40 centímetres i una llargària de dos metres.

Faldellí o guardapeus

Era una falda exterior, confeccionada amb seda cotó o llana. Estes faldes estaven fetes en tafetà, ras, domàs, brocat, indiana, cretona i altres teixits artesans amb dibuixos i colors diversos com flors, pardalets, fruites o garlandes, quadres, etc.. De quatre metres i mig d'amplària i la llargària fins a uns 15 ó 25 cm. de terra. La seua confecció era en forma de bolquer, (la part de darrere, lligava davant i la de davant lligava darrere).

Faltriquera

Butxaca interior de forma oval o rectangular, subjetada amb vetes a la cintura, fent-la coincidir amb les obertures laterals dels faldellins. Confeccionada amb teixits de cotó o llenç, de vegades brodades.

Gipó

Era una peça d'indumentària exterior ajustada al cos mitjançant un envarat de branquetes d'olivera, espart o jonc, i al mateix temps que pressionava, tenia una elasticitat que permetia el moviment del cos. Abrigava, cobrint l'esquena i el pit des dels muscles fins a la cintura, rematant en unes aletes que adoptaven la forma dels malucs. El gipó podia portar màniga curta (pel colze) o màniga llarga (pel puny). Elaborats amb teixits, com la llana, el vellut, la seda i el ras.

Joia

Agulla que col·locada al pitral de la dona subjectant el mocador de pit o simplement ornamentant l'escot. Elaborada en plata sobredaurada o llautó, enriquida amb pedres precioses o espillets.

Jupa

Peça d'indument exterior masculí, que cobria des del coll i l'esquena fins la cintura i el braços. Es vestia damunt del jupetí per a abrigar el cos. Estava confeccionada amb materials com el ras de seda, la sarja de cotó o qualsevol tipus de teixit en seda o llanes i velluts. Anava creuada o botonada amb mançanetes de metall, os, o fusta forrada. Generalment forrada amb teixits de cotó, com el lli o el retort.

Jupetí

Peça de roba exterior masculina que cobria el cos des dels muscles fins a la cintura. Anava obert davant, cordat amb botons (folrats o be de metall) segons el poder adquisitiu del posseïdor. Les teles que s'utilitzaven eren cotó, seda, vellut, llana, teles llises, amb flors, ratllades, etc..

Justet o coteta

Peça de roba exterior femenina que ajustava al cos des dels muscles fins a la cintura deixant els braços al descobert i que mitjançant un envarat en la part davantera normalment i en la posterior més infreqüentment. Ajusta tot el cos, però fa més pressió sobre el pit. Acabada també amb aletes que descansen sobre els malucs.

Lligacames

Cintes de colors d'una amplària aproximada als dos centímetres, de vegades brodades, dedicades, llises, que tenien com a missió la subjecció de la calça per baix del genoll.

Manta

Peça d'abric de forma quadrada o rectangular que era utilitzada per a tapar-se i cobrir-se del fred. Confeccionades amb llana de colors vius, de quadres i ratlles, i també de color negre. D'un tamany suficientment gran com per a cobrir el cos d'un home.

Mantellina

Peça de tela utilitzada per les dones per cobrir-se el cap i part de la cara en actes religiosos. Elaborada amb mussolina, seda, llana, tul, o baieta. Algunes d'elles, anaven ornamentades amb brodats i boletes o canutets d'atzabeja, amb randes d'encaix en les vores. Formes: de tovalla, dengue, mitja lluna, tern.

Mantons

Peça de tela quadrada de seda o de domàs amb flocs per les vores i en colors grocs, verds, tostats, marrons, etc... anomenats “de Manila”. Predominaven els mantons de llana obscurs o negres, però també les dones s'abrigaven amb uns mantons amb dibuixos de Caixmir, amb els quals es cobrien fins i tot el cap, és per eixò que s'anomenen de "caputxa".

Mocador de cap

Tela quadrada de seda o cotó, que doblegada en forma de triangle deixava caure sobre el cap per a cobrir els llargs cabells, a fi que no molestaren en les tasques diàries. Son curioses les diverses maneres de col·locar-lo, de cua, de barret o barretina, de fumeral, etc...

Mocador de coll

També es diu mocador de pit o mantonet. Estava elaborat amb teixits suaus com la seda, tafetà, tul, fil, etc. Les mesures variaven entre 80 centímetres i 100 cm. d'amplària. Solien ser quadrats, però alguns eren. La seua col·locació era sobre els muscles i amb la punta a l'esquena.

Monyo

Pentinat amb ratlla central i arreplegat posterior. Està format per un huit al voltant de l'agulla travessera i trenes que envolten el monyo central.

Pinta

Originàriament deguera ésser utilitzada com a batidor, per a pentinar. Encara que finalment es quedara com a element ornamental. Podien ser de diferents materials, plata, plata daurada, llautó, os, carei, banya, etc... Les metàl·liques es feien de dues formes, rectangulars i triangulars. Les d'altres materials es feien de formes variades, semicirculars, rectangulars, etc...

Polaines

És una mena de calçat que cobreix del fred la cama fins el genoll. Era col·locada per damunt de la calça. Confeccionades amb cuir o tela calenta.

Rascamonyos

Punxó que tenia la funció de rascar l'interior del monyo, en cas de sentir molèsties per portar este pentinat, durant moltes hores.

Saragüell

Era una peça de roba exterior, que cobria el cos des de la cintura fins la part superior del genoll, i que ajustava en la part alta, mitjançant una veta que frunzia. Els camals tenien una amplària entre 60 a 100 centímetres, i estaven confeccionats amb lli, cotó, llenç o fil. De vegades, damunt del saragüell blanc, vestien un altre de color negre, anomenat "negrilla"o negreta.

BIBLIOGRAFIA:

ASOCIACION VALENCIANA DE INDUMENTARISTAS, “Catálogo de los fondos de indumentaria del Museo Nacional de ceramica y de las artes suntuarias Gonzalez Martí” Valencia 1986.
DE LA PUERTA RUTH. “El llenguatge del vestit” El cas valencià, segles XVIII i XIX. Edicions del Bullent 2002.
GONZALEZ MENA M.A.:”Colección pedagógico textil de la Univ ersidad Complutense de Madrid. Estudio e inventario”. Consejo socil Universidad Complutense de Madrid. Madrid 1994.
LICERAS FERRERES, M.V. I VICENTE CONESA, M.V.: “Fondos de Indumentaria Femenina en el Museo Nacional de Ceramica. Catálogo”. Ministerio de Cultura. Madrid, 1994.
LICERAS FERRERES, M.V.: “Colecció de gravats de Juan de la Cruz Cano, Holmedilla, José Ribelles Helip. Trajes de Valencia, de los siglos XVIII y XIX”. Edicions Federico Domenech, S.A. València, 1997.
LICERAS FERRERES, M.V.: “Indumentaria Valenciana siglos XVIII-XIX”. Edició Federico Domenech, S.A. València, 1991.
NAVARRO J.L., COBOS J.L., SANPER G.: “Trajes y vestidos en el Alicante del s. XVIII”. Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert. Diputación Provincial de Alicante. Alicante 2000.
PARDO PARDO, F. I JESUS-MARIA, J.A.: “Aproximación a la indumentaria tradicional en el Campo de Requena-Utiel”. Edició Generalitat Valenciana. Requena, 1997.
PUIG AURELI. “Diccionari de la indumentària” El vestit popular valencià als segles XVIII i XIX. Cançoner. Diputació de Castelló 2002.
ROCA, P. I PUIG, I.: “La indumentària tradicional a les comarques del nord del País Valencià”. Diputació de Castelló. Castelló, 1987.